DIARI DES DE LA PRESÓ

Mireu! visitant la web de "El Periódico" he trobat una notícia que m'ha cridat molt l'atenció.


http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=457596&idseccio_PK=1022


Tracta d'uns joves del centre penitenciari de Sant Andreu que escriuen les seves vivències personals en el seu weblog. Segons ells, això, a demés de ser una teràpia per expressar-se, també els ajuda a aprendre una mica més sobre la informàtica, a millorar el seu vocabulari i a no fer faltes d'ortogràfia. Michael Joe Anglada, un dels joves, diu: "Soy un chico de barrio y antes hablaba una jerga más de la calle, pero ahora he mejorado y ya no hago tantas faltas de ortografía, soy algo más culto".
Gràcies al blogger, aquests joves tenen un estímul per escriure més i millor, sobretot quan veuen que la gent ho llegeix i que reben comentaris, especialment, dels familiars i amics encara que ho fan en un àmbit públic i no poden dirigir-se a ells directament.
En aquests blogs els presidiaris també li donen consells als joves a partir de casos personals, com per exemple, les drogues.

Aquesta notícia ens mostra un bon exemple de perquè s'utilitzen els weblogs.

TREBALLANT AMB EL PINNACLE

Per fi hem pogut acabar el vídeo!!
Aquesta activitat ens ha ajudat a conèixer molt millor el programa pinnacle i així aprendre a editar vídeos. Al final crec que ha sortit força bé, si voleu opinar sobre alguna cosa d'aquest o d'un altre vídeo deixeu un cometari.
Gràcies!

ENTREVISTA SOBRE L'EDUCACIÓ

Hola a tots!! Visitant els webblogs dels nostres companys de l’altre grup he trobat un text que havien de treballar que m’ha semblat molt interessant. Es tracta d’una entrevista a l’escriptora Rita Levi- Montacini publicada a “El País” el 15-05-2005. A aquesta entrevista es veu una visió diferent de la que hi havia abans sobre el tema de l’educació.
La poso a continuació, fins un altre!!


Mire, la conclusión que podría extraerse del siglo XX es que debemos cambiar los mecanismos de instrucción y la relación errónea entre los adultos y los niños. Hasta ahora nos hemos movido entre el autoritarismo de tipo victoriano, haz esto porque tú eres pequeño y yo soy mayor, y el permisivismo, o sea, haz lo que quieras. En mi libro Tiempo de acción hablo de la educación cognitiva, que hace del niño un «productor activo» y no un «consumidor pasivo» de información. Las personas aprendemos no porque se nos transmita la información, sinó porque construimos nuestra versión personal de la información. Si cambiamos la forma de educar a los niños, es decir, de enfrentarlos con la vida, quizá cambiaremos el mundo. Los métodos educativos tradicionales son absurdos. Nuestra única esperanza consiste en actuar desde el principio, porque el niño lo percibe todo ya en el primer año de vida. Debemos dar alas al genio que cada homo sapiens lleva dentro. Si no nos damos cuenta de que ese ser apenas nacido que tenemos ante nosotros percibe todos los mensajes, buenos y malos, estamos acabados.



En relació a aquesta entrevista he trobat un anunci on es veu molt clar que no només són els professors els que eduquen sinó tot l'entorn del nen. També està relacionat amb el que diu aquesta escriptora a una part de l'entrevista: "nuestra única esperanza consiste en actuar desde el principio, porque el niño lo percibe todo ya en el primer año de vida".
Aquí us deixo l'anunci.

http://www.youtube.com/watch?v=QuWWWrWCQZg